La forma habitual de
seleccionar un text (de qualsevol tamany) serà fer clic (botó
esquerre) al principi o final del text que volguem marcar i, sense
deixar anar el botó, passar per sobre fins arribar a
l'altra banda. Un cop deixem de prémer el botó del
ratolà el text estarà seleccionat i preparat per rebre
canvis de format o d'edició.
Aconseguirem el mateix resultat si un cop situat el cursor en un dels extrems del text a seleccionar premem qualsevol de les tecles Majúscules i després les tecles Fletxes de navegació esquerra o dreta. Amb cada pulsació cada lletra s'anirà afegint al conjunt de text que anem seleccionant. Si premem adalt o avall, seleccionarem lÃnies senceres.
Però hi ha una sèrie de possibilitats de seleccionar text més rà pides en funció de la grandà ria de text que volguem marcar.
Seleccionar una paraula
Per seleccionar una paraula només caldrà situar-nos amb el punter del ratolà a sobre d'ella i fer doble clic. Si el cursor ja està situat a la lÃnia només caldrà fer clic un cop.
Seleccionar una frase fins un punt i seguit
Ens situarem amb el
punter del ratolà una altra vegada al marge esquerre del text
i farem triple clic. Tota la frase, des del principi, quedarÃ
marcada fins al primer punt que aparegui. Si el cursor ja estÃ
situat a la lÃnia només caldrà fer clic dos cop.
Seleccionar un parrà graf
Novament situats al marge esquerre del text, si fem quatre clics tot el parrà graf quedarà seleccionat per poder treballar amb ell. Si el cursor ja està situat a la lÃnia només caldrà fer clic tres cops.
Seleccionar diverses lÃnies
Una vegada col.locat el punter al marge esquerre, farem clic amb el botó esquerre del ratolà i, sense deixar-lo anar, passarem per sobre de les lÃnies que volguem marcar.
Seleccionar tot un document
La millor manera de marcar tot el text del nostre document serà fent clic a l'opció Editar del menú i després a Seleccionar todo. També podem prémer Control+E en qualsevol part del text.
Treure la selecció
Si tenim un text seleccionat i volem treure-li la marca haurem de fer clic en qualsevol part del document que estigui buit de text (o sigui, a les parts blanques que quedin entremig).
|
Utilitza aquest document per practicar cadascuna de les formes de seleccionar text que has après en aquest apartat. |
EL
TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÃLIA
"Vos sou el Dant de l'arquitectura". Monsenyor Ragonesi.
El
Temple de la Sagrada FamÃlia ens mostra concepció
integral de l'arquitectura, on la plà stica, les formes, la
natura, el simbolisme i el color construeixen un mosaic únic i
genuÃ. Un mosaic que no cal signar,
perquè porta el nom de Gaudà cap a l'eternitat.
El Temple de la Sagrada FamÃlia, concebut amb predomini vertical, és un edifici de creu llatina amb cinc naus i un creuer de tres. El seu claustre exterior circumda l'edifici i uneix les tres façanes: Naixement, Glòria i Passió, cadascuna amb quatre campanars de 100 metres. Les seves mides són: nau i absis, 90 m; creuer, 60 m; ample de la nau central, 15m i 7.5m als laterals.
L’Absis
Els Campanars
Els campanars representen els 12 apòstols i tenen entre 80m. i 112m. A determinada alçada passen d'una forma romboïdal a el·lÃptica. La silueta del seu tronc superior simula el bà cul dels bisbes, el nus simbolitza l'anell, i el final del campanar és un doble escut semblant a una mitra, que conté una creu daurada amb les inicials dels apòstols a qui es dediquen. El seu interior allotja una espectacular escala de cargol que gairebé arriba fins dalt de tot.
El creuer i l'absis es coronen amb sis cimboris dedicats als quatre Evangelistes i la Verge Maria i a Jesucrist, aquest cimbori culminarà , a 170m. d'alçada amb una creu.
El Claustre
El claustre, que és exterior, circumda l'absis i les sagristies i compta amb una capella dedicada a l'Assumpció de la Verge Maria. Cada tram està cobert per una volta d'aresta que origina a la façana uns frontons amb rosetons. Aquest claustre té una disposició molt innovadora i diferent, donat que aïlla el Temple del soroll extern.
La Nau Central
Les columnes de la nau i de l'absis es ramifiquen a una alçada determinada i s'inclinen lleugerament per recollir les voltes interiors. Per sobre de les columnes dels extrems, s'ubica una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor.
La planta subterrà nia de l'absis, de 40x30 m., està distribuïda en set capelles, un ample deambulatori i una à rea central circular. Deu forts pilars sostenen la volta central, que té uns arcs acabats per una clau grossa on hi és esculpida l'Anunciació. Aquesta volta central aixeca el nivell del presbiteri uns dos metres per sobre del sòl. A la sortida de la cripta hi ha una capella on es venera la Verge del Carme, i que conté la tomba de l'Antoni GaudÃ.
La façana orientada a llevant, per on neix el sol, està dedicada al naixement de Jesús i la vida. I es troba al c/ Marina. Les plantes dels campanars són quadrades i a la diagonal d'aquestes plantes són perpendiculars a la façana, el que fa que, quan conflueixen, es conformi un porxo tripartir amb tres portals.
Façana de la Passió
Aquesta façana és l'orientada ponent. Representa la passió i la mort de Jesucrist a través de formes geomètriques en aresta i una ornamentació nua i austera. I es troba al c/ Sardenya. La forma un porxo de sis columnes, amb tres portes d'entrada situades entre quatre campanars arrenglerats, i dedicades també a les virtuts teologals. La sobrietat de la façana es transmet, també, grà cies a la construcció de columnes en forma d'ossos i les sòbries escultures de Josep Ma. Subirachs.
Aquesta és la façana principal del Temple i encara no està construiïda. Situada en el c/ Mallorca, aquesta estarà orientada a migjorn i serà la dedicada a la Glòria de Jesús. A dreta i esquerra s'ubicarà n la capella del Sant Sagrament i de la Penitència, i el Baptisteri, respectivament. En conjunt, tindrà onze portes d'entrada a les capelles i al claustre. El porxo, que reposarà sobre 21 columnes, estarà cobert per les quatre voltes de sota els campanars. A l'igual que les altres dues façanes, disposarà de tres portals que simbolitzaran les virtuts teologals, i quatre campanars que s'aixecaran sobre el porxo.
(Font documental: www.sagradafamilia.org)
CapÃtol realitzat per: Enric Mangas